pot, -ts
(Derivat d’una paraula romànica *pŏttu, got, d’orige prerromà.)
- s. m. Recipient menut, generalment redó i més alt que ample, que s’utilisa per a contindre líquits, conserves, medicines, confits, tabac, etc.
- Pot de potecari, pot de ceràmica a on els potecaris guardaven medicines; té forma cilíndrica, és un poc més estret en la part central i té la boca ampla. Sol denominar-se en l’italianisme albarelo o alberelo.
- Paréixer un pot d’apotecari, loc. Ser algú molt malaltuç.