penyora, -res
(Derivat posverbal d’empenyorar o del neutre llatí pignora.)
- s. f. Persona o cosa que s’utilisa com a garantia del pagament d’un deute o del compliment d’una obligació i es posa en poder de l’acreedor.
- Objecte que s’utilisa com a garantia o prova d’un dret adquirit.
- fig. Persona difícil, exigent, dura, intransigent…
- fig. Cosa immaterial que dona seguritat i força a una acció, a una virtut, a una calitat, etc.
- Persona per la que es sent amor o un atre sentiment afectuós.