(Del llatí erūca, mat. sign. en possible influència mossàrap.)
- s. f. Larva vermiforme dels insectes lepidòpters, com la palometa.
- fig. Persona o cosa perjudicial, que consumix, que corrou i danya: L’odi era una gruga dins d’ell.
- Gruga ariçada, planta lleguminosa de l’espècie Scorpiurus sulcata. Se caracterisa per tindre un llegum en dèu costelles exteriors i tuberculoses, i flors solitàries en cada u dels seus pedúnculs, de tonalitat groga.
ref. Per Sant Joan, cuca, i per Sant Bernat, gruga. 
