espantar
Flexió verbal »(Del llatí expaventāre.)
- v. tr. Causar espant, estupor o fredat.
- refl. Sentir espant o molta por.
- Aüixar a persones o animals.
- refl. Posar-se a córrer per tindre por: El cavall veu la serp i s’espantà.
- Admirar-se intensament.
- Espantar-se el forment o el blat, se diu quan el forment se posa blanc i no grana be, degut a que ha fet boira de matí i en acabant ha eixit el sol.