(Reducció de l’ant. aesme, mat. sign.)
- s. m. Facultat mental que impulsa la realisació d’una activitat.
- Forma instintiva o automàtica de actuar.
- Perdre l’esme, perdre l’orientació, la destrea de lo que es fa.
- A l’esme, sense vore, sense parar atenció.
- Consciència, sentit.
- Perdre l’esme, perdre el sentit o coneiximent per un colp, mareig...
- Facultat per a discernir, coneiximent, trellat, juí.