delit, -ts
delit, -ts
(Del llatí delictum, mat. sign.)
- s. m. Infracció de la llei.
- Cos del delit, objecte sobre el qual s’ha infringit la llei.
- Delit d’odi, delit en el que un subjecte actua per un prejuí contra un estereotip representat per una condició personal de la víctima (com ara sexe o orientació sexual), incloent les manifestacions verbals que inciten a la violència o el rebuig contra les persones de la condició en qüestió.
- Tindre delit una cosa o fet, loc. Ser greu o molt roïn.
observacions/documentació: La forma delit és clàssica i no un castellanisme com algú ha volgut interpretar: “Plàcia a la celsitut vostra fer obrir les portes de la vostra gloriosa habitacio a mi, ignocenta de tal delit”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch 1492. “...contra o oltra la forma damuntdita haura reebut de nombre de nostres conseylers, sera delit e oltra aço a nostre arbitre sera punit”. Pere el Cerimoniós. Ordinacions de la Casa i Corts de Pere el Cerimoniós 1344.
- Delit coincidix en:
- el participi masculí singular de delir
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: deli i dellit.