constitució, -ons
(Del llatí constitūtiōne, mat. sign.)
- s. f. Acció i efecte de constituir.
- Forma, essència, manera d’estar constituïda alguna cosa: Est home és de constitució gran i forta.
- Ser de bona constitució, tindre bona complexió, tindre bona salut.
- Llei fonamental d’un Estat a on s’arrepleguen els drets i llibertats dels ciutadans i es definixen les institucions públiques.
- Conjunt de disposicions, ordenances o estatuts d’una corporació.
- En dret romà, llei establida pel príncip.
- Estat d’una colectivitat.