estatut, -ts
(Del llatí statūtum, part. pass. de statuĕre, establir.)
- s. m. Lo que s’ha estatuït, establit o determinat en la fundació d’una entitat o societat, i conjunt de regles d’ella.
- Dret. Règim jurídic al que estan someses les persones o les coses, en relació a la nacionalitat o el territori.
- Estatut d’autonomia, llei orgànica que representa el marc jurídic d’autogovern d’una regió o nacionalitat dins d’un Estat.