assonància, -ies
(De assonar.)
- s. f. Mètr. Rima imperfecta, parcial o vocàlica, a on se repetixen, a partir de l’última sílaba accentuada, al final de dos o més versos, només els fonemes vocàlics i no els consonàntics, donant lloc a una identitat acústica o fonètica exclusivament vocàlica.
- Condició d’assonant.
- Ret. Figura que consistix en repetir al final de diverses clàusules paraules que acaben en una o diveres sílabes iguals.