alternar
Flexió verbal »(Del llatí alternāre, mat. sign.)
- v. tr. Combinar o variar els fets repetint-los successivament: Alternar la teoria i la pràctica. Alternar el treball i la diversió.
- Mat. Canviar els llocs respectius dels térmens mijos o els extrems d’una proporció.
- Distribuir coses diverses una darrere de l’atra en successió repetida: Per a fer rimes maridades s’han d’alternar versos masculins i femenins.
- intr. Seguir unes coses a unes atres de manera recíproca i repetidament: Alternar els núvols en els clars.
- Tindre tracte en algú: Alterna en gent de l’alta burguesia i els intelectuals.
- Tindre relacions o tracte sexual per diners: Hi han dònes que alternen en els clubs nocturns.