alabar
Flexió verbal »(Del llatí alapari, jactar-se; per via del cast. alabar, mat. sign.)
- v. tr. Elogiar, lloar alguna persona o cosa en bones paraules: Alabar a Deu. El Conseller alaba la perfecta eixecució de les obres en elogis i bones paraules.
- refl. Jactar-se, vanagloriar-se: És un egocèntric vanitós, sempre està alabant-se.
- Alabar el gust d’algú, loc. Paréixer-li a u molt be lo que a un atre li agrada o lo que fa: Mon germà s’ha comprat un gos i yo li alabe el gust perque aixina tindrà companyia.