gaita, -tes
gaita, -tes
- s. f. Instrument musical de vent paregut a la dolçaina. La gaita gallega du ademés una mancha.
- local. Dolçaina.
- plr. Romanços, embolics, excuses.
- No em vingues en gaites, loc. No em vingues en romanços, embolics, excuses...
- Fer gaites, loc. Fer broma.
- Contemplar gaites, loc. Tindre contemplacions per a llevar l’enuig ad algú.
- Estar de bona gaita, loc. Estar content, alegre o de bon humor.
- Estar de mala gaita, loc. Estar de mala llet, cabrejat o malhumorat.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.