palo
subs. m.
- pal / fust.
- llenyada / llenya (acto de dar o recibir golpes).
- a ~ seco, a seques.
- cada ~ que aguante su vela, cada un que agrane el seu dret de porta.
- caérsele los palos del sombrajo, caure-li el món damunt / caure-li l’ànima als peus / caure-li la llonganiça a la cendra (a alguien).
- dar ~, trencar el cor (dar pena).
- dar un ~, posar com un drap mal llavat (criticar).
- dar un ~, aventar una clauada (cobrar caro).
- de tal ~ tal astilla, fill de poll, llémena / fill de gat, gatet / els tests els semblen a les olles.
- ir dando palos de ciego, anar a la palpa (a palpes, a la palpa-la, a palpons, a palpontes).
- no dar un ~ al agua, no plegar una palla de terra / no alçar una palleta de terra.
- ~ de gallinero, escaleta.
- tener un ~ metido por el culo, engolir-se el cullerot.