evidència, -ies
(Del llatí escolàstic evidentia, mat. sign.)
- s. f. Condició d’evident.
- Acció i efecte de fer evident.
- juríd. Prova.
- Evidència determinant, juríd. Prova o conjunt d’indicis tan clars i consistents que permeten considerar un fet com a acreditat o difícilment discutible: La gravació constituïx una evidència determinant de la culpabilitat del reu.
- Posar en evidència, loc. Fer vore públicamentels defectes o faltes d’algú.