Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

5 coincidències per a eu.

eu-
(Del grec εὖ, bon, ben.)
pref. Prefix d’orige grec que significa be, bo i que s’usa en la formació de paraules com eugenèsia, Eugènia...
eu
pron. n. dialect. V. ho. Grafia dialectal del pronom demostratiu neutre ho.
observ. El pronom ho sol prendre la forma eu davant de verp que escomença per consonant i en menor mida quan escomença per vocal.
eu
(D’orige expressiu.)
interj. El seu us pot ser en to d’admiració i sorpresa o també mostrant desacort, disconformitat, negació o reserva: ¿Vas despusdemà a sa casa?. -¡Eu!, mentres no es disculpe no vaig a vore’l.
observ. La e és oberta.
Eu
s. m. Quím. Símbol de l’europi.
-eu, -ea, -eus, -ees
(Del llatí -ĕus.)
suf. Sufix d’orige llatí que en els adjectius indica pertinença, relació o de la naturalea de: mediterrànea, aéreu, làcteu, pétrees...
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: heu.