eu-
(Del grec εὖ, bon, ben.)
pref. Prefix d’orige grec que significa be, bo i que s’usa en la formació de paraules com eugenèsia, Eugènia...
5 coincidències per a eu.
eu
pron. n. dialect. V. ho. Grafia dialectal del pronom demostratiu neutre ho.
observ. El pronom ho sol prendre la forma eu davant de verp que escomença per consonant i en menor mida quan escomença per vocal.
eu
(D’orige expressiu.)
interj. El seu us pot ser en to d’admiració i sorpresa o també mostrant desacort, disconformitat, negació o reserva: ¿Vas despusdemà a sa casa?. -¡Eu!, mentres no es disculpe no vaig a vore’l.
observ. La e és oberta.
Eu
s. m. Quím. Símbol de l’europi.
-eu, -ea, -eus, -ees
(Del llatí -ĕus.)
suf. Sufix d’orige llatí que en els adjectius indica pertinença, relació o de la naturalea de: mediterrànea, aéreu, làcteu, pétrees...
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: heu.