tàrtar, -ra, -rs, -res
tàrtar, -rs
(Del llatí tartărum, infern.)
- s. m. poèt. Infern, lloc a on habiten els espirits dels morts.
- Quím. Bitartrat, àcit de potassi que es forma en les parets i fondo del recipient a on fermenta el most.
- Tàrtar dentari, substància groguenca calcàrea que s’adherix a l’esmalt de les dents.
- Tàrtar emètic, cristals d’antimoni i potassi, d’acció porgant.