sirena, -nes
(Del llatí sirēna, i este del grec Sειρήνη, mat. sign.)
- s. f. Ser fabulós marí, en mig cos de dòna i coa de peix en conte de cames; se creïa que vivia en els esculls i atraïa als navegants en un cant enchisador.
- Amulet en forma d’este ser fabulós marí, que du uns cascavells penjant i que es creïa que protegia de l’engany i l’encantament.
- En la mitologia grega i romana, ser en la part superior del cos de dòna i l’inferior d’au.
- fig. Bocina per a fer senyals acústiques els navegants, per a donar l’alarma o avisar.