redolar
Flexió verbal »(Del llatí rŏtŭlāre, mat. sign.)
- v. intr. Pegar voltes sobre sí mateix com una roda: Duyen els tonells redolant fins a l’almagasén.
- Caure per una superfície inclinada pegant voltes sobre sí mateix: La pilotà redolà cap avall i caigué al riu.
- fig. Anar d’una banda a una atra sense destí o finalitat determinada.
- Estar u que redola, loc. Estar molt gros, de manera que podria rodar com una pilota.