rúbrica, -iques
(Del llatí rubrīca, mat. sign., derivat de ruber, roig.)
- s. f. En documents manuscrits antics, la part escrita en lletres roges.
- Títul, ròtul o epígraf de cada una de les parts o divisions d’un llibre, catàlec, etc., que en l’antiguetat s’escrivia en lletres roges.
- Cada una del conjunt de regles que ensenyen l’eixecució de les cerimònies eclesiàstiques.
- Traç que sol fer una persona acompanyant al seu nom quan firma i que pot anar sense nom.