pista, -tes
(Del cast. pista, mat. sign., i este de l’it. dialect. pista.)
- s. f. Rastre, senyals que queden en terra quan algú ha passat per ella.
- fig. Indici o senyal que conduïx al descobriment d’un fet.
- Lloc aplanat dedicat a les corregudes de cavalls, de corredors, vehículs, etc., també pot estar destinat al ball, a l’actuació d’artistes circencs, etc.
- Autopista.
- Terreny acondicionat per a aterrisar els avions.
- En l’eixèrcit, camí rudimentari que s’utilisa en fins bèlics.