fallir
Flexió verbal »(Del llatí fallĕre, enganyar, faltar.)
- v. intr. ant. Faltar, morir, deixar d’existir.
- ant. Fallar.
- ant. Equivocar-se, caure en un engany, errar.
- ant. Faltar a una obligació, norma, llei...
- ant. Faltar a les esperances que es tenien depositades en algú.
- ant. Fallar, no respondre positivament en una cosa en que era útil i necessari fer-ho.
- ant. Faltar físicament a un lloc a on deuria d’estar present.
- Fer fallida un comerç o empresa.