desbocar
Flexió verbal »(Compost del prefix des- i un derivat de boca.)
- v. refl. Se diu d’un cavall o un atre animal, posar-se a córrer veloçment i de manera desenfrenada.
- Fer que el coll o les boques d’una peça de roba donen massa de sí o perguen l’elasticitat.
- Desbroquellar o desportellar un cànter o un picher.
- Proferir paraules inconvenients, no contrastades per la raó.