càntabre, -ra, -es
- adj. m. i f. Natural o propi de Cantàbria.
- s. Conjunt de característiques o varietats llingüístiques utilisades en algunes zones de Cantàbria, sense documentació escrita, que alguns intenten normativisar en la finalitat de ser considerat una llengua o idioma. També se li dona el nom popular de montanyés.
- s. Llengua prerromana morta que parlaven els antics pobles de Cantàbria.