baríton, -ns
(Del llatí barytŏnus, i este del grec βαρύτονος, de veu o to greu.)
- s. m. Mús. Cantant masculí que té la veu o to de veu entre la del tenor i la del baix.
- Esta veu.
- Antic instrument musical de cordes i arquet, paregut a la viola pero més greu.
- adj. Dit dels instruments musicals que per la seua afinació o extensió es corresponen en la veu de baríton.
- adj. Lling. En grec, dit de la paraula que no du l’última sílaba accentuada gràficament, de manera que es sobreentén que l’accent és greu, o que la du en accent agut.