balanç, -ços
(Posverbal de balançar.)
- s. m. Moviment d’un cos que oscila d’una banda a una atra: El balanç d’una embarcació quan navega.
- Operació de contar les entrades i eixides de capital per a determinar l’estat de la caixa o cabal en un moment concret.
- El resultat d’esta operació: El balanç del negoci és positiu.
- Estudi o anàlisis comparatiu dels fets favorables i desfavorables d’una situació.