avorrir
Flexió verbal »(Del llatí abhorrēre, tindre aversió.)
- v. tr. Tindre aversió, odiar ad algú o a alguna cosa: Avorrixc la falta de sinceritat. Avorrixc l’ignorància.
- Deixar d’agradar una cosa i prendre-li aversió per algun motiu: He menjat flam tots els dies durant un any i he acabat avorrint-lo.
- Causar tedi o avorriment: T’avorriré contant-te ma vida. La película avorrix a qualsevol.
- refl. Sentir tedi o avorriment: M’avorrixc jugant a la baralla. Els chiquets s’avorrixen si no juguen.