amontonar
Flexió verbal »(De a-1 i montó.)
- v. tr. Fer montons d’alguna cosa: Amontonen l’arena. Amontonar la dacsa en l’almagasén.
- fig. Acumular alguna cosa: Amontonar diners.
- fig. i refl. Reunir-se o juntar-se en un espai moltes persones, animals o coses: Els espectadors s’amontonaven a la porta del teatre.
- refl. Juntar-se diverses coses que esperen algun tràmit o gestió i que s’acumulen per falta d’activitat o de temps: Se m’amontona la faena. Els encàrrecs s’amontonen. Les denúncies sense tramitar s’amontonen en l’oficina.
observacions/documentació: "... caygue tant gran neu que per les carreres l’a avien de amuntonar”. Pere Martí. Llibre de antiquitats. 1525. “Y com esta opinió era la que alguns que desichaven amontonar en Madrit coses contra el virrey la abrasaren...”. Joaquim Aierdi. Dietari. 1661. “...l’afany d’amontonar pelucones i dobletes...”. Josep Pascual Tirado. Fruita de repom. 1935.