acampar
Flexió verbal »(De l’italià accampare, mat. sign.)
- v. intr. Establir-se de forma provisional un grup de persones o la tropa en un despoblat, normalment en tendes de campanya o barraques i en alguns casos sense elles.
- tr. ant. Salvar, escapar de la mort o un perill: Acampar la vida.
- intr. ant. Salvar-se o lliurar-se d’un perill: No podeu acampar a la mort.
- intr. absol. dialect. Viure: Als noranta anys, mon pare encara acampa.
- intr. absol. dialect. Parar be, caure be alguna peça de roba: ¿Cóm m’acampa esta jaqueta?