tubèrcul, -ls
(Del llatí tubercŭlum, dim. de tŭber.)
- s. m. Tronc o raïl subterrànea engrossada de manera considerable que conté substàncies de reserva, com ara la creïlla, el moniato, la chufa, etc.
- Chicoteta protuberància adherida a un os o a la pell.
- Producte morbós en la substància d’un orgue, generalment de color blanc groguenc, dur al principi pero que més tart se reblanix i pren l’aparència del pus.