(Del llatí transmōntāna, de l’atre costat de les montanyes.)
- s. f. Nort, punt cardinal.
- Estrela polar, que senyala el nort i servix d’orientació als navegants.
- fig. Cosa que servix per a indicar, orientar, guiar.
- Vent procedent del nort i es caracterisa per ser molt fret.
- País o regió situat cap al nort: Per als valencians la tramontana és Catalunya.
ref. La tramontana no té abric i l’home pobre no té amic. La tramontana tots els racons agrana. Tramontana, aigua demana. Tramontana en l’albufera, ni cacera ni peixquera. Tramontana la mou i llevant la plou. La tramontana tot ho regira. La tramontana fins en l’estiu dona pena. Tramontana la mar aplana. Quan la tramontana s’emborrasca i la murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell. Si la tramontana bufa per sant Miquel tot l’any estaràs mirant al cel.