sabi, -ia, -is, -ies
(Del llatí vulg. *sabĭus, variant del clàssic sapĭdus mat. sign.)
- adj. m. Que sap molt, que té molts coneiximents; sabut.
- s. m. Persona que posseïx molta ciència.
- Se diu de Salomó, autor del llibre de la Sabiduria.
- Que sap actuar en juí, coneiximent o trellat.
- Propi de persones que tenen ciència, juí o trellat.
- Llengua sàbia, se diu del grec, el llatí i algunes atres llengües antigues.
- Paraula sàbia, cultisme.