remolc, -cs
(Derivat posverbal de remolcar.)
- s. m. Acte i efecte de remolcar.
- Dur a remolc, dur ad algú o ad alguna cosa remolcant-la.
- Anar a remolc, menejar-se remolcat per un atre.
- Nàut. Corda que s’utilisa per a remolcar.
- Cosa remolcada.
- Vehícul sense motor enganchat a un atre a motor i remolcat per este.
observacions/documentació: La o és tancada, puix és un posverbal de remolcar, a on la o, quan és tònica en la conjugació és tancada, ya que ve del llatí remulcare; és dir, d’una U llatina seguida d’un grup consonàntic lc-, en estos casos la o resultant és tancada, com solc de sulcus.