oït, -ts
(Del llatí audītu, mat. sign.)
- s. m. Sentit que permet oir.
- Aptitut per a cantar o tocar un instrument reproduint una cançó o peça musical.
- Anat. Orgue que servix per a l’audició.
- Oït intern, Anat. Part interna de l’oït.
- Oït mig, Anat. Part mija de l’oït.
- Oït extern, Anat. Part externa de l’oït composta pel pabelló auditiu, el conducte auditiu i el tímpan.