glàndula, -les
(Del llatí glandŭla, dim. de glande, bellota.)
- s. f. Orgue format per cèlules que genera una secreció que pot ser abocada per la pell o per les mucoses.
- Glàndules mamàries, aquelles que segreguen la llet en que s’alimenta als bebés.
- Glàndules sudorípares, aquelles que segreguen la suor.
- Glàndules llagrimals, salivars, etc., aquelles que segreguen les llàgrimes, la saliva, etc.
- Glàndula endocrina, aquella que elabora hormones, que aboca directament a la sanc.
- Glàndula exocrina, aquella que segrega substàncies a l’exterior per un conducte.
- Glàndula pineal, epífisis.
- Glàndula pituïtària, hipòfisis.
- Glàndula suprarrenal, cada una de les dos glàndules en contacte en el renyó i que segreguen corticoides i adrenalina.
- Bot. Orgue dels vegetals que produïx secrecions com ara el perfum.