esperança, -nces
(Del llatí esperantia.)
- s. f. Confiança de que ocórrega alguna cosa o de conseguir lo que desigem.
- Perdre les esperances, deixar d’esperar lo que desigem que ocórrega.
- Viure d’esperances, conformar-se esperant que succeïxca lo que desigem.
- Persona o cosa en que es confia per a conseguir alguna cosa: L’operació és l’única esperança de recuperació.
- Esperança de vida, temps mig que pot viure o es creu que pot viure un ser viu.
- Rel. Virtut teologal de la religió cristiana per la que s’espera que Deu done els bens promesos.
- Nom propi de dòna.
- Mat. Valor mig d’una variable aleatòria o d’una distribució de provabilitat.