discreció, -ons
(Del llatí discretĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Trellat, facultat de discernir lo correcte de lo incorrecte, lo que convé de lo que no convé.
- La vostra discreció, ant. Títul que es donava a determinades persones constituïdes en autoritat, i que corresponia a l’adjectiu discret utilisat també com a tractament d’eixes persones.
- Condició de discret, prudència o moderació en les accions i en les paraules; fer i dir lo que convé per a no molestar a ningú.
- A la discreció de, loc. Al parer i voluntat lliure d’algú.