coneiximent, -ts
- s. m. Acció i efecte de conéixer.
- Facultat de conéixer.
- Trellat, raó, sentit comú, inteligència, enteniment.
- Document en el que el capità d’un barco declara haver embarcat unes mercaderies que ha d’entregar en un port determinat a determinada persona.
- El conjunt de les facultats sensorials de la persona: S’ha pegat un colp en el cap i ha perdut el coneiximent.
observacions/documentació: La forma “coneiximent” és la forma clàssica i viva en tot el valencià, no és un castellanisme com algú podria pensar.