apoteosis
(Del llatí apotheōsis, i este del grec άποθέωσις, deïficació.)
- s. f. sing. i plr. En la Grècia clàssica i Roma pagana, la deïficació dels héroes i l’acte d’ofrenar-los honors de divinitat.
- Pint. Representació barroca que glorifica a un personage.
- Exaltació d’una persona, fet o cosa, en honors i lloances.
- Part final d’una representació en efectes espectaculars.
- Per ext. Part final espectacular de qualsevol acontenyiment, fet, celebració, festa...