afluir
Flexió verbal »(Del llatí affluĕre, mat. sign.)
- v. intr. Córrer els líquits de manera abundant, generalment l’aigua, cara a un lloc: Les aigües dels rius poden afluir a la mar o a grans llacs. La saliva afluïx a la boca quan mengem.
- Desembocar un riu en un atre incrementant el seu cabal: El riu Magre afluïx en el Xúquer.
- Acodir en abundància, concórrer moltes persones, animals o coses a un lloc a un mateix temps: M’afluïxen al cap mil pensaments.