enemigo
subs. m.
- enemic.
- a ~ que huye, puente de plata, a enemic que fuig, bon vent i barca nova.
- grangearse enemigos, fer-se de malvoler.
- lo mejor es ~ de lo bueno, lo més bo és enemic de lo bo / val més poc i bo que molt i roïn.
- ser ~ de, ser enemic de (no gustarle).
- ser el ~ público número uno, ser l’enemic públic número u.