Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

2 coincidències per a ric.

ric, -ca, -cs, -iques
(Del germànic reiks, poderós.)
adj. m. Que té molts diners o molts bens. // Que és abundant en una cosa: La taronja és rica en vitamina C. És un país africà ric en diamants. // Fet de materials cars o molt treballats: El vestit tradicional de la dòna valenciana és molt ric. // ant. i hui inus. Molt bo.
ref. Quant més rics, més rucs. Al ric que cau, el sostenen; al pobre, l’espenten. Al ric i al bovo, tot li para be. Als rics no els falten amics. Ric, ric, és el grill.
ric
s. m. Onomatopeya del sò que fan els grills. // Del ric al rac, loc. De colp i repent, repentinament. En un instant.
  • ric coincidix en:
    • la 1ª persona del present d'indicatiu de riure
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.