tz
- s. f. Grup consonàntic denominat te zeta, que en valencià a soles apareix en posició intervocàlica i que representa un sò dentoalveolar oclusiu [t], seguit d’un sò sibilant fricatiu sonor [z]. Este grup o dígraf té el seu orige etimològic en aquelles paraules llatines que presenten un grup D’C + e, i, com ara dotze, del llatí DUODECEM, tretze, del llatí TREDECIM, setze, del llatí SEDECE i en algunes paraules d’orige àrap com ara Atzúvia, Atzaneta, gatzara (ant.), ràtzia, atzembla (ant.), atzavara (ant.), atzagaya (ant.), atzaura (ant.) i unes atres com guitza, batzoles, betzo, atzebeja, butza, bitzaquet...
observacions/documentació: El sufix llatí -IZARE ha donat en valencià -isar, i no -itzar com en català, per lo que escriurem i pronunciarem realisar, organisar, realisació, organisador...