trampa, -pes
(Derivat d’una raïl tramp-, onomatopeya.)
- s. f. Parança per a caçar.
- Artimanya feta en engany o argúcia.
- Trampa llegal, acció ilícita que s’amaga en aparències de llegalitat.
- Artimanya o engany per a pospondre o evitar el pagament d’un deute.
- dialect. Mentira.
- Endur-s’ho la mala trampa, loc. Perdre els bens com a conseqüència dels deutes.
- Estar donat a la mala trampa, loc. Enfurit, furibunt.