tirant, -ts
- s. m. var. form. ant. V. tirà.
tirant, -ts
- adj. m. i f. Estirat, tens, en tensió.
- Se diu d’una situació o relació violenta, incómoda.
- Se diu del fruit vert, que encara no està madur.
- s. Peça que per tensió sosté o manté unides dos coses.
- Tires de teixit normalment elàstic que passant per damunt dels muscles s’enganchen al pantaló o la falda per a que no es caiga.
- Tira de cuiro que va des del colleró de l’animal fins a la part davantera del carro.
- Biga horisontal que soporta unes atres bigues o parets.
- Peces de metal que unixen i sostenen les truges a les creus de les campanes.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.