solitari, -ia, -is, -ies
(Del llatí solitarĭum, mat. sign.)
- adj. m. Que està a soles.
- Persona que viu en soletat, normalment en contemplació o penitència.
- s. f. Ténia que habita com a paràsit en els budells.
- s. Diamant o pedra preciosa montada a soles sobre una joya i l’anell o joya a on apareix eixe diamant.
- s. m. Joc de cartes al que juga una única persona.
- coloq. Masturbació.