síndrome, -es
(Del grec συνδρομή, afluència.)
- s. m. Grup de síntomes d’una malaltia.
- Síndrome de Down, malaltia deguda a la triplicació parcial o total del cromosoma 21, que produïx deficiència mental i un rostre característic.
- Síndrome d’abstinència, reacció davant de la disminució brusca o absència total d’una substància de la que es té dependència.
- Síndrome d’Estocolm, identificació del seqüestrat en la causa o motiu del seu seqüestrador.
- Síndrome d’immunodeficiència adquirida, V. sida.
- Síndrome de les cames desficioses, afecció que causa una urgència incontrolable de menejar les cames, generalment se deu a una sensació d’incomoditat.