providència, -ies
(Del llatí providĕntĭa, mat. sign.)
- s. f. Condició de provident.
- Acte tendent a atendre futures necessitats.
- Disposició judicial.
- Rel. Previsió que Deu té dels hòmens i unes atres criatures; acte diví encaminat a socórrer o ajudar als hòmens i unes atres criatures.
- Deu, per antonomàsia, per la seua sabuderia per a governar als hòmens i les atres criatures.