pato-
pato, -ta, -os, -tes
- s. m. cast. V. ànet.
- coloq. m. Avorriment.
- ¡Amagueu o arreplegueu els patos, que venen els músics o riuada!, loc. Se diu per a recomanar previndre’s davant un perill imminent.
- Bufes de pato, coses sense importància ni consistència.
- El pato, dialect. i coloq. El número vintisset (27) en rifes, sortejos, loteries i jocs (Elig). En Alacant és el número trentaquatre (34) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: pató.