martingala, -les
(Del fr. martingale.)
- s. f. coloq. Astúcia feta en la finalitat d’enganyar ad algú.
- Habilitat, artimanya o astúcia que s’utilisa per a conseguir alguna cosa.
- Agarrar la martingala, loc. Deprendre a fer una cosa que resultava difícil o complicada i dominar-la, generalment per mig de la pràctica o l’ingeni, agarrar-li el pols.