hedra, -res
(Del llatí hĕdĕra, mat. sign., en conservació de la d implosiva interna per influència mossàrap, cf. l’oc. èdra, el portugués hera o el cat. heura.)
- s. f. Planta de la família de les araliàcees, de l’espècie Hedera helix, té troncs ramificats, com eixarments, en raïls adventícies, s’enfila per parets i roques, les seues fulles són coriàcees perennes, lluentes, acorades en lòbuls triangulars, té flors grogues i el seu fruit és baya negra.
- Hedra terrestre o de terra, planta de la família de les labiades, espècie Glechoma hederaciea, de fulles en peciol, axilars i pétals de color violeta.
- Hedra campana, la planta de l’espècie Convolvulus sepium.
observacions/documentació: Forma documentada en época clàssica i que trobem en toponímia: “lo nostre cor fan molt pus dur que pedra / lo primer crim de l’hom, comés en l’arbre / bell e florit, semblant a la verd hedra” J. Roïç de Corella. Tres causes són...” 1480. “Hedra = Yedra” Josep Maria Cabrera. Vocabulario valenciano-castellano 1868. “pero á la eura els valencians li diem hedra y sempre l’ham escrita en h”. Josep Nebot Sabater. Carta a la Secció de lliteratura de Lo Rat Penat. 1913. “Coll d’Ares. Cova de l’Hedra,Cova de les Cagueres “. Joan Carles Membrado. Ares del Maestrat 2004.